El plàstic s’ha convertit en el material preferit de la indústria. Al ser un producte derivat del pretoli, flexible, durader i econòmic, se'n genera una producció massiva que avui en dia està inundant completament el planeta. 

​

Aquests avantatges són també els culpables de que el plàstic sigui un aliat per la contamincació. El seu baix cost fa que les persones es desprenguin fàcilment del material, però per altra banda, la seva llarga existència i la seva difícil descomposició fa que estigui present al medi ambient durant un llarg període de temps, provocant així un gran impacte mediambiental. Un fet que no afecta només la terra, sinó que el mar és un dels majors perjudicats per aquest tipus de contaminació.

​

La contaminació marina per plàstic és una de les més greus i avui en dia existeixen almenys 5 illes de residus que floten pels oceans d’arreu del planeta, les quals es troben en constant moviment i contaminen costes i mars. 

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

 

Destaca particularment la illa coneguda com “El continent de plàstic”, la més gran de les 5 zones situada al centre de l’oceà Pacífic nord i amb una superfície d’uns 1,6 milions de km2, una superfície que representa 3 vegades la mida de França.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

Aquesta enorme taca del Pacífic esta formada sobretot per microplàstics de la mida d’un gra d’arròs, uns fragments molt petits i que resulten difícils de netejar, segons informa The Ocean Cleanup, la fundació que desenvolupa tecnologies per extreure residus plàstics del mar. L’acumulació d'aquests residus s’ha convertit en una problemàtica a nivell global, és per això que aquesta qüestió ha tingut repercussió en molts mitjans tant generalistes com especialitzats, d'àmbit internacional i nacional, entre ells La Vanguardia, El País, Efe Verde, CBC, The New York Times o The Guardian.

Al llarg d’aquesta última dècada ha crescut la conscienciació i la sensibilització en relació a la contaminació per plàstic, s’han creat reportatges tant a nivell digital com a nivell televisiu, pàgines web i blogs destinats únicament a tractar aquesta temàtica de creixent interès entre la societat. Entre ells destaca el documental de Netflix protagonitzat per  Tanya Streeter, “Un oceà de plàstic”, el qual mostra la gran quantiat de residus plàstics que poden acumular-se a les costes i platges del nostre planeta, així com l’impacte mediambiental que està provocant en tots els sentits.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

A banda dels mitjans, la problemàtica del plàstic ha fet créixer la consciència entre polítics i entitats. Així doncs, el lema del Dia Mundial del Medi Ambient 2018, “sense contaminació per plàstics” és el reflex de la conscienciació a nivell mundial referent a l’ús de plàstics.

La Comissió Europea ha presentat noves mesures per reduïr la producció d’aquest material i la contaminació que provoca. Entre elles destaca la prohibició d’objectes plàstics d’un sol ús com els bastonets per les orelles, els coberts i les palletes per la beguda, els quals hauríen de ser fabricats amb materials sostenibles. El principal objectiu és reduïr a la meitat les pèrdues d’aquests productes per intentar deixar de fer malbé el mediambient, com fins ara.