top of page
EL PROBLEMA
Rerefons
Abans del plàstic sintètic creat pels humans, les resines naturals com la goma o l'àmbar éren utilitzades per diverses finalitats. No va ser fins la dècada del 1950, que amb l'aparició de diversos materials es va produïr el 'BOOM' del plàstic. Una producció que ha avançat de manera exponencial a mida que han passat els anys.
Així ho mostra el següent gràfic, en què s'exposa la quantitat global de producció de plàstic, mesurada en tones anuals, des de l'any 1950 fins l'any 2015.
Es pot observar com l'any 1950 en tot el món es van produïr 2 milions de tones de plàstic. Des d'aleshores la producció anual ha augmentat gairebé 200 vegades, arribant a produïr 831 milions de tones durant l'any 2015. Així mateix, com la baixada de la producció entre els anys 2007-2009, que es correspon al resultat de la crisi econòmica que va tenir lloc el 2008.
Aquesta gràfica és el reflex d'una problemàtica creixent. Els plàstics han pres el control i amenacen amb contaminar tots els racons del planeta, en especial el mar, que resulta ser el destí final de molts residus, provocant greus problemes en els ecosistemes i les espèciès que hi viuen. Avui en dia, podem trobar plàstic a tot arreu: flotant al mar, en zones profundes, en illes despoblades, en roques, platges... fins al punt que cada any, 8 milions de tones de residus van a parar a les aigües de molts mars i oceans del nostre planeta.
La problemàtica
Cada any arriba al mar un pes total de residus equivalent a
1.200
vegades la Torre Eiffel
Una ampolla de plàstic tarda aproximadament
500
anys en descompondre's
Ens trobem davant una situació complicada, tenenint en compte que la producció de plàstic s'aparopa a les 400 milions de tones anuals. Unes quantitats preocupants, per la seva fàcil dispersió i el seu lent procés de degradació. D'altra banda però, també cal destacar que l'ús d'aquest material és un problema, en part, derivat dels models de consum dels humans, ja que la majoria de plàstics són utilitzats per fabricar envasos d'un sol ús. I concretament Espanya, es troba en el número 5 de països de la Unió Europea productors d'aquest material.
Si ens parem a pensar... quantes tones de plàstic creus que s'han produït des de l'inici de la seva existència? La resposta és: 7,81 BILIONS de tones. Des de l'any 1950 fins el 2015 aquesta ha sigut la quantiat de plàstic produït arreu del món, així ho demostra la gràfica següent:
Els microplàstics són uns fragments de plàstic d'una mida inferior a 5 mm , que suposen un gran perill per medi ambient. Provenen del trencament de peces de plàstic més grans o també pot ser que hagin sigut creats així, com és el cas de les microesferes presents a pastes de dents, exfoliants o detergents. Com afirma Green Peace, hi ha estudis relativament recents que observen com els animals marins ingereixen aquests microplàstics, els quals poden causar bloqueig gastrointestinal i alteracions en els patrons de reproducció i d'alimentació. Però no tot és tant simple, s'ha trobat evidències que demostren que aquests petits materials plàstics es transfereixen al llarg de tota la cadena alimentària, podent arribar al nostre plat.
La guerra dels microplàstics
En definitiva, el plàstic s'ha converit en el material preferit tant per la indústria com pels consumidors durant l'últim segle. És molt necessàri i útil en la societat moderna i sectors com la medicina, el transport i la tecnologia es beneficien enormement de la seva existència. És versàtil i es poden fabricar una gran quantitat d’objectes, molts dels quals actualment són imprescindibles per la societat.
El problema però, no és el material en sí, sinó la manera en què l'utlitzem. En comptes d’aprofitar els beneficis de la seva existència, ens hem convertit en “addictes” i l’utilitzem constantment sense cap mena de valor. Fins al punt que quan diem que una cosa és de plàstic, és sinònim de barat i de poca qualitat.
bottom of page