top of page
PRODUCCIÓ I GESTIÓ
Producció de residus plàstics
La producció de plàstic s'ha disparat els últims 50 anys i especialment durant aquesta última dècada, i conseqüentment, l'impacte d'aquesta producció el veiem reflectit en l'augment de residus. En el mapa següent podem observar la quantitat de residus plàstics que genera cada persona en un dia segons cada país. Aquí veiem diferències al voltant d’un ordre de magnitud: els residus plàstics diaris per habitant en els països més alts (Estats Units o Alemanya), és més de deu vegades més gran que a molts països com l’Índia o Bangladesh.
Aquestes dades reflecteixen els residus que produeix cada persona en un dia, però això no significa que aquests residus es trobin en risc de contaminació en rius ni oceans. Així doncs veiem, que en general, els països més desenvolupats i amb rendes més elevades, són en els que les persones generen més residus i per contra, en els països del 3r món la generació d'aquests residus és molt menor.
D'altra banda però, també hem de tenir en compte la generació de residus plastics que provenen dels sectors industrials. L'any 2015, es va generar un total de 407 milions de tones, i aproximadament tres quartes parts d'aquesta producció van convertir-se en residus, concretament 302 milions de tones. La generació d'aquests residus està molt influenciada per l'ús de plàstic primàri i per la vida útil de cada producte.
Per exemple, l'embalatge té una vida útil molt curta, que sol ser d'uns 6 mesos aproximadament, en canvi si ho comparem amb el sector de la construcció, la seva vida útil és considerablement llarga, d'uns 35 anys. Paradoxalment però, en la gràfica següent veiem com el sector d'embalatges és el generador dominant, responsable de gairebé la meitat del total mundial de residus plàstics.
En fem una bona gestió?
Els residus eliminats de manera inadeqüada són els que tenen la intenció de ser gestionats a través de llocs de recollida o emmagatzematge de residus, però, en última instància, no es gestionen de manera formal ni suficient. Això inclou l’eliminació en abocadors o espais descontrolats i oberts; el què vol dir que el material no està completament contingut i es pot perdre per l’entorn. Això fa que es trobi en risc de fuites o transport al medi natural i als oceans a través de vies fluvials, vents i de la marea.
Amb el següent mapa podem observar les quantitats de plàstic que cada país gestiona de forma inadeqüada. En colors més clars, trobem els que administren els residus plàstics de manera correcta com per exemple Canadà, amb un 0% de residus mal gestionats. També cal remarcar que en general, la majoria de països on trobem una bona gestió residual es tracten de països amb una renda alta, com a les zones d'Europa, Australia o EUA. D'altra banda, els que tenen una renda més baixa, no gestionen els residus de forma correcta, com són alguns països africans i asiàtics.
 |  |  |
|---|---|---|
 |
Els països amb una renda alta disposen d'infrastructures i sistemes de gestió de residus molt efectius, en què inclús els residus de plàstic rebutjats (els que no són incinerats ni reciclats) s'emmagatzemen en dipòsits tancats i segurs. És per això, que en la majoria d'aquestes regions es considera que gairebé cap residu plàstic és gestionat de manera inadeqüada. Això però, no vol dir que no hi hagi plàstic amb risc d'entrar a l'ecosistema.
Als països subsaharians i del sud d'Àsia, entre el 80% i el 90% dels residus no es gestionen correctament, això provoca un risc de contaminació molt elevat tant en rius com oceans, així ho reflecteix el mapa superior.
bottom of page